Les paraules es retorcen, s'estiren i s'estripen com xiclets de maduixa. Però, tinguin la forma que tinguin, totes són importants.
dissabte, 14 d’abril del 2018
Llegir els clàssics
"I encara em meravella el fet que en gairebé tots els països els poetes més antics es consideren els millors: sigui perquè qualsevol altra forma de coneixement és una adquisició que s'aconsegueix de manera gradual, mentre que la poesia és un do atorgat de cop; o perquè la primera poesia de tota la nació va sorprendre els seus habitants com a novetat i conservà per consens general el prestigi que havia rebut d'entrada per accident; o perquè, com que la tasca de la poesia es descriure la natura i la passió, els primers escriptors es van apropiar de les imatges més brillants per a les descripcions i dels esdeveniments més probables per a la ficció, i no van deixar altra possibilitat als qui van venir al darrere que repetir els mateixos esdeveniments i fer noves combinacions amb les mateixes imatges. Sigui quina sigui la raó, s'observa habitualment que els escriptors més antics tenen més espontaneïtat, i els seus seguidors, art; que els primers excel.leixen en força i inventiva, i els darrers, en elegància i refinament."
Etiquetes de comentaris:
La història de Rasselas,
príncep d'Abissínia,
Samuel Johnson
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar